“Per una platja sostenible i amb valors”


Entrevista Raúl Vidal, soci del grup Tiburón

El Tibu-Ron és una de les companyies que més ha crescut en els últims anys al poble. Ja ha contractat gairebé cent persones i està elevant els estàndards de qualitat dels establiments de la platja. En Raúl Vidal, que és llicenciat en telecomunicacions per la UPC de Castelldefels, és un dels tres socis d’aquest grup empresarial, i ens explica quines creu que són les claus de l’èxit.

tiburon copiaCom et vas iniciar en la restauració?

A la platja sempre hi ha hagut feina, i jo m’havia de pagar la carrera. El meu primer treball va ser a la marisqueria Rangel. Allí en vaig aprendre. L’Asier i el Joan, amb qui ens coneixíem

des de l’escola, estaven a les guinguetes treballant pel Manuel Rodríguez, que era qui en aquell temps portava tots aquests establiments.

Em vaig unir a ells. La dona d’en Manuel, la Raquel Benito, és la actual gerent del Capo. Dissortadament en Manuel va morir. Amb en Manuel vam fer molta amistat i va esdevenir també els nostre mentor i li estaré sempre agraït. Després de treballar unes temporades amb ell, quan ja vam complir divuit anys, van començar la segona fase del Passeig Marítim i també van canviar les concessions. Llavors ens vam independitzar tots tres, l’Asier, en Joan i jo, i vam agafar la guingueta que ara és el Tibu-Ron.

Quin és el procés de creixement del Tibu-Ron?

Cap al 2004 les guinguetes, que eren abans blaves de Camy, passen a ser de fusta, però totes eren diferents. Continuàvem amb restriccions i no podíem tenir carpes, no ens permetien servir plats combinats i només ens donaven permís per a quatre taules. I el públic demanava més

espai per estar-hi, i a l’ombra. Va ser una batalla amb l’ajuntament anterior. Vam anar ampliant el plec de condicions cada any, però era tot fet a corre cuita i, en definitiva, només es posaven que pedaços. A partir d’aquí constituïm l’Associació de Platges de Castelldefels per unificar criteris i per tenir més força. Vam proposar un model de guingueta igual per a tots, amb mides concretes, de cara a les licitacions del 2010. A l’ajuntament li va agradar el projecte i se’l va fer seu. Allò va significar un canvi important als negocis de la platja de Castelldefels, un abans i un

després. I va començar a venir gent de tot arreu, a més de la del poble, persones que han esdevingut clients fidels. Ens diferenciem de les platges de l’entorn en que no hi ha turisme de borratxera, ja que lluitem per la qualitat. Volem un oci tranquil, sa i respectuós.

Què us va diferenciar de la competència?

Al principi, una cosa tan aparentment senzilla com els mojitos. Sempre hem estat molt atents al que demanda el públic. Les altres guinguetes servien copes i combinats, i molt bé, però no feien coctails.

Allò ens va donar molta popularitat, perquè, a més, els fèiem molt bons. I vam continuar amb noves propostes, com per exemple, les festes. Cada divendres de final de mes fem una festa solidària. Ha sigut en favor dels Payapupas, els clowns que van pels hospitals, la fundació Isidre Esteve, l’esclerosi múltiple, Creu Roja… A més, al Tibu-Ron hem tingut la voluntat de ser com un club social, un punt de trobada d’amics i veïns. Les festes grans venen arrel de l’apertura o tancament de temporada. Els esdeveniments multitudinaris són una mena d’agraïment cap a la gent que ha vingut durant tot l’any.

El Tibu-Ron és una marca valorada. Com ho heu aconseguit?

Vam fer un logotip, el posàvem a les samarretes, i allò va agradar. Així que l’any següent, a la festa d’apertura, per 12 euros donaves una samarreta i un mojito i música. No hi guanyàvem diners, però sí prestigi. I la gent ens en va demanar més, de samarretes amb el logotip. Llavors vam fer-ne més i les vam posar a la venda. Les persones frueixen venint aquí i es van identificant amb un espai on hi passen bones estones. Senten el Tibu-Ron com a propi i els enorgulleix lluir la marca Tibu-Ron. Ara fem xapes per les gorres, perquè s’han posat de moda. Vam fer ulleres, bosses… L’any que ve estem ultimant a la nostra pàgina web la venda on line d’aquests productes de merchandising. En realitat, vam ser la primera guingueta que vam tenir un nom, un logotip i una marca enregistrada. Però per arribar aquí també vam muntar moltes altres activitats, i no sempre amb èxit. Però tenim un criteri molt clar. El nostre poder de convocatòria és gran, però no sempre ens interessa la quantitat. Preferim que hi hagi cent persones ben ateses que tres mil sense un servei adient.

Sou molt actius promocionant l’esport. Per què?

Primer perquè els tres socis som molt esportistes. Jo feia atletisme, cross en concret, i després em vaig passar al rugbi. Però també hi ha un tema important. L’esport aporta valors i beneficis per a la salut, i tot això ho volem per a la nostra comunitat.

Fem una feina altruista per pur convenciment. Tenim fe en les empreses que comparteixen la filosofia de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). El Tibu-Ron no seria el que és si no tinguéssim aquesta implicació social amb i per Castelldefels.

Som de Castelldefels i estimem el poble. Sovint esponsoritzem equips de la ciutat, i després, els jugadors i jugadores venen a consumir al nostre local. Tots i guanyem perquè és una integració total que va molt més enllà d’un pur negoci.

Quines qualitats valoreu més a l’hora de contractar personal?

Volem gent professional i de Castelldefels. Part d’aquest llocs de feina que generem són estacionals. Per tant, contractem bastants estudiants perquè puguin guanyar-se alguns diners.

I després, ens agrada donar feina a persones que per mala sort o per l’edat no han aconseguit un treball i estan passant dificultats.

Com vau passar de la guingueta als restaurants?

Per suggeriment dels propis clients. Volien un Tibu-Ron a l’hivern i ens va sortir l’oportunitat d’agafar el local que hi havia just davant de la guingueta. La dificultat del tema era que teníem experiència en guinguetes, però no en gestió d’un restaurant.

Després de moltes reunions, vam arribar a un consens i ens hi vam llençar de cap. Vam remodelar tot el local, vam ampliar la cuina i reformar els lavabos. I vam fer una carta de cuina mediterrània, és a dir, paelles, peixos i torrades. I al cap d’un temps, i sense buscar-ho, vam tenir l’oportunitat de muntar el segon, el Ristorante Tibu-Ron, a l’Hotel Bel Air. Allí fem cuina italiana i també mediterrània, una combinació, però remarcant que és cuina tradicional, de la terra.

Busquem en els restaurants que els preus siguin assequibles. Poden oscil·lar entre els vint i trenta euros per persona. I això, amb ingredients de qualitat i a primera línia de mar. És fantàstic.

Com veus l’evolució dels locals d’oci a la platja?

Penso que entre el Fosbury, el Casanova Beach Club, el Tibu-Ron Group i molts altres estem fent una feina positiva per la platja. Pugem el nivell, si bé d’una forma absolutament sostenible,

i això ho vull remarcar. Qualitat, sostenibilitat i responsabilitat social són la nostra essència. També vull mencionar amb molt d’afecte els locals històrics com La Canasta, el Rangel, els hotels del Grup Soteras i tants altres, i tots sota l’aixopluc del Gremi d’Hostaleria, que fan una gran tasca. Sense aquests referents nosaltres no hauríem existit. Crec que tirem endavant amb empenta perquè som joves i agosarats, ens agrada viatjar i intentem aportar coses que veiem pel món i que creiem que són bones per Castelldefels. Estem constantment canviant, evolucionant, millorant. Si una cosa que hem vist ens agrada, l’apliquem. Ara estem els diumenges per la tarda amb les festes MVP, un model exquisit que funciona i que ja ha arrelat aquí.

Quina relació teniu amb l’actual consistori?

Molt bona. Ens sentim recolzats com a emprenedors i com a empresa. Això sí, sempre que actuem dins de la legalitat, com ha de ser. Crec que l’equip de govern també està format per persones joves, preparades i que estimen també el poble. Estan articulant que els emprenedors com nosaltres, que generem llocs de treballs per la gent de Castelldefels, puguem tirar endavant. Sempre ens han facilitat, per exemple, la organització d’esdeveniments esportius. També hem comptat amb el recolzament dels clubs d’aquí. I l’alcalde, en Manuel Reyes, és un apassionat de la tecnologia.

A mi, que tinc la carrera de “telecos”, això m’agrada molt. Estem convençuts que la platja és el motor econòmic del poble, però també que la UPC de Castelldefels, de la qual en sóc un orgullós exalumne, acabarà esdevenint encara més potent que la restauració. Estem treballant per desenvolupar i integrar els dos mons, el del coneixement i el de la restauració.