‘‘La millor platja del món, a pesar d’algunes meduses’’

El racó de Tiet Vània

Una de les singularitats més negative dels catalans, reconeguda i auto reconeguda, és anar en contra d’aquells que triomfen. Les causes poden ser moltes i diverses. Pot ser degut a una idiosincràsia concreta i difícilment evitable o també a temes immorals (l’enveja és un pecat capital, per alguna cosa serà). I, si voleu, també per motius cínics: perquè toca per tradició. I és evident que som hàbils retorçant els collons. Així doncs, els prohoms venerables, els líders que engeguen projectes i els fan funcionar, cosa gens fàcil avui en dia, i que beneficien la comunitat, tenen una absurda doble feina. Primer han de defensar- se d’una acció de sabotatge constant, tossuda, metòdica i fins a un cert punt eficaç dels insensats del grup. I després, tirar endavant la pròpia vida i els negocis, els quals creen riquesa en tots els sentits i empenyen la comunitat cap endavant. I aquí ve el problema, que es malmet el treball batallant contra els nihilistes. Hauria de ser a l’inrevés. Els empresaris i negociants honestos, que en tenim un munt al poble, necessiten el suport, perquè amb la dispersió d’esforços tothom hi perd. I és en aquest empetitir-se que els pobres d’esperit s’hi troben com peix dins de l’aigua. Però bé, és el que hi ha. Aquestes dues tipologies de funcionament probablement hauran de malviure en lluita constant. Això, tanmateix, no eximeix als carallots de les pròpies responsabilitats.

La platja de Castelldefels és un testimoni de la història dels últims cent anys del poble i del país, perquè ha canviat la seva fesomia al llarg d’aquesta evolució. Les persones que posen pals a les rodes, haurien de plantejar-se algunes preguntes.

Podrien començar per qüestionarse què és la platja de Castelldefels. Un cop obtinguin algun tipus de resposta, el pas següent seria contrastar les opinions amb les dels conciutadans. Haurien igualment analitzar la platja des d’un punt de vista històric i dins d’un context geogràfic. O preguntar-se pels canvis socioeconòmics de la ciutat. Han pensat seriosament què significa la platja pel poble amb dades sobre la taula? Han mesurat quanta riquesa ha generat?

Han valorat l’esforç de tanta i tanta gent que ha creat projectes sensats i exitosos al voltant d’aquest entorn? L’han comparat amb altres espais similars al món? Amb quines altres institucions i agents econòmics locals se la pot mesclar per fer-la créixer més? En quants moments d’oci i felicitat ha acompanyat als castelldefelencs? Com ha de ser la platja d’aquí a vint anys?

Algunes persones tòxiques com si fossin meduses van aconseguir que Castelldefels perdés la bandera blava malintencionadament. Això és molt greu, perquè els protocols de qualitat avui en dia són imprescindibles. Va ser un atac sense pietat al cor de tots els de Castelldefels, ja que atemptava contra el nostre progrés com a comunitat. I això només perquè una guingueta es va passar lleugerament amb els decibels de la música un sol dia. És a dir, res que no s’hagués pogut solucionar xerrant amb tranquil·litat. Molt bé, van guanyar aquella batalla, però difícilment guanyarà la guerra. Qualsevol actuació genera una resposta, i la resposta ja la comencen a sentir en forma de descrèdit, odi i menyspreu general.

El pitjor de tot és que aquestes persones que sabotegen fa tot l’afecte que responen a interessos polítics. Com més temps porta governant l’actual alcalde, més consens hi ha entre els ciutadans que en Manuel Reyes és una persona d’unes qualitats ètiques i professionals molt difícils de trobar en un dirigent local. Tenim un crack en política al poble, simple com això.

Els partits de l’oposició en són ben conscients i no saben com aturar-lo. Estan a anys lluny de superar-lo en la gestió de problemes, visió a llarg termini o capacitat de feina. I estan encara més lluny en honestedat, que avui en dia compta molt. Per tant, intenten esbojarradament manipular i tergiversar la realitat fins al deliri. D’aquesta voluntat de destrucció del que funciona en surten estirabots com la campanya per aturar la tercera fase del passeig marítim. Sortosament la ciutadania té sentit comú i aquest intent de sabotatge s’està convertint en contraproduent pels seus impulsors, perquè la gent ja està cansada de manipulacions partidistes que només van en benefici d’una minoria.

La crisi ha espavilat la ciutadania, especialment a alguns joves del poble. L’increment de públic a la platja és degut a l’excel·lent feina que fan els professionals de les guinguetes. Feina que s’ha de sumar a la que ja porten fent els restauradors de tota la vida. La gràcia és que aquest nou créixer contrasta radicalment amb la davallada dels partits d’esquerres que van governar Castelldefels durant tants anys, i que ara són els qui tracten de rebentar els emprenedors com a forma d’atacar l’alcalde.

Segurament la història recordarà el mandat dels socialistes com l’època en què es va vendre tot el sòl urbanitzable del poble. Amb el resultat de la imputació d’alguns dels seus membres, que és molt greu. Però encara ho és més que Castelldefels hagi doblat en aquest període la seva població sense cap mena de sostenibilitat ni sensibilitat mediambiental. No és broma quan s’afirma que el que el DDT no va assolir, carregar-se els mosquits, ho aconseguissin els del PSC amb l’ajut del ecosocialistes a base de construir barris nous sense mesura, cegats per la cobdícia.

Siguem intel·ligents, per Déu. Anem a favor de tots nosaltres, i especialment en temps difícils, perquè una societat és una xarxa de persones connectades entre elles. Si algú pateix, aquest sofriment arribarà d’alguna manera a tots. Hi ha molta gent passant-ho fatal. Una bandera blava és molt important. La platja és molt important per a Castelldefels. La seva activitat consensuada, familiar, tranquil·la, esportiva i d’oci és beneficiosa. La platja és com obrir una finestra, veure un magnífic paisatge i respirar-ne l’aire pur. Cuidem-la, parlem-ne, però amb bona voluntat. I la gent tòxica, a la claveguera. Allí no molesten.